Benvolguda Alejandra,
Gràcies per la teva presentació, és molt viva i molt honesta. Es nota aquesta connexió real amb el món artístic, sobretot amb aquelles disciplines que combinen emoció i narrativa. Quan parles de musicals, cinema i música, es percep que no és només un gust, sinó una manera d’habitar l’art.
M’ha semblat molt interessant el contrast que expliques entre l’experiència escolar en plàstica i el que has viscut fora de l’aula amb el teatre, la dansa o el cant. Justament aquí hi ha una clau molt potent com a futura mestra: com podem fer que l’experiència artística a l’escola desperti el que a tu et va despertar fora?
També m’agrada que posis en valor la música com a espai que acompanya, calma i concentra. Aquesta dimensió emocional és fonamental a primària, i pot ser una gran porta d’entrada perquè els infants explorin el seu món interior amb seguretat.
Es nota que tens clar que l’art transforma i deixa empremta. Ara el repte serà portar aquesta força que t’emociona a propostes educatives pensades per als infants. I això, sens dubte, pot ser molt potent.
Enric Boada
Professor col·laborador
Didàctica de l’Educació Artística
Grau d’Educació Primària | UOC
Formeu part de la comunitat? Accés per veure més publicacions.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Benvolguda Alejandra,
Gràcies per la teva presentació, és molt viva i molt honesta. Es nota aquesta connexió real amb el món artístic, sobretot amb aquelles disciplines que combinen emoció i narrativa. Quan parles de musicals, cinema i música, es percep que no és només un gust, sinó una manera d’habitar l’art.
M’ha semblat molt interessant el contrast que expliques entre l’experiència escolar en plàstica i el que has viscut fora de l’aula amb el teatre, la dansa o el cant. Justament aquí hi ha una clau molt potent com a futura mestra: com podem fer que l’experiència artística a l’escola desperti el que a tu et va despertar fora?
També m’agrada que posis en valor la música com a espai que acompanya, calma i concentra. Aquesta dimensió emocional és fonamental a primària, i pot ser una gran porta d’entrada perquè els infants explorin el seu món interior amb seguretat.
Es nota que tens clar que l’art transforma i deixa empremta. Ara el repte serà portar aquesta força que t’emociona a propostes educatives pensades per als infants. I això, sens dubte, pot ser molt potent.
Enric Boada
Professor col·laborador
Didàctica de l’Educació Artística
Grau d’Educació Primària | UOC