Gràcies per la teva presentació. S’agraeix molt la sinceritat amb què expliques la teva relació amb l’àmbit artístic. Reconèixer que no ha estat el teu punt fort i, tot i així, defensar-ne el valor educatiu, mostra una actitud oberta i professional.
La teva trajectòria en Educació Física i en l’àmbit esportiu aporta una mirada molt clara sobre valors com l’esforç, la disciplina i el compromís. És interessant pensar que moltes d’aquestes dimensions també poden tenir un espai dins les arts, encara que sovint s’associïn més a l’àmbit corporal o esportiu.
També és rellevant la referència a les intel·ligències múltiples i al respecte pels diferents talents de l’alumnat. Entendre que les arts poden ser un canal d’expressió significatiu per a alguns infants, encara que no sigui l’àmbit amb què més connectes personalment, és una base molt sòlida per treballar-les amb rigor i respecte.
Les pel·lícules que esmentes reforcen aquesta manera d’entendre la docència com a acompanyament i exigència alhora. Pot ser interessant explorar com aquests valors que ja tens integrats es poden traslladar també al treball artístic a l’aula.
Gràcies per compartir la teva presentació; s’agraeix l’honestedat amb què expliques la teva evolució respecte a l’art. Reconèixer que no sempre hi havies connectat i que amb el temps has canviat la mirada diu molt del teu procés personal i professional.
M’ha semblat especialment interessant com entens el disseny dels cotxes o els Lego també com a formes d’art. Aquesta manera d’ampliar el concepte d’art més enllà dels museus és molt rica i pot connectar amb molts alumnes que potser tampoc s’hi identifiquen d’entrada.
També és coherent la relació que fas entre educació artística, expressió emocional i inclusió, sobretot tenint en compte la teva experiència com a entrenador. La referència a Campeones encaixa molt amb aquesta mirada: art, valors i treball en equip com a experiència compartida.
Es percep un canvi de perspectiva que pot ser molt valuós a l’aula. El repte ara serà continuar aprofundint en aquesta mirada i trobar maneres concretes d’integrar-la en diferents àrees, amb sentit i coherència pedagògica.
Benvolguda Alejandra,
Gràcies per la teva presentació, és molt viva i molt honesta. Es nota aquesta connexió real amb el món artístic, sobretot amb aquelles disciplines que combinen emoció i narrativa. Quan parles de musicals, cinema i música, es percep que no és només un gust, sinó una manera d’habitar l’art.
M’ha semblat molt interessant el contrast que expliques entre l’experiència escolar en plàstica i el que has viscut fora de l’aula amb el teatre, la dansa o el cant. Justament aquí hi ha una clau molt potent com a futura mestra: com podem fer que l’experiència artística a l’escola desperti el que a tu et va despertar fora?
També m’agrada que posis en valor la música com a espai que acompanya, calma i concentra. Aquesta dimensió emocional és fonamental a primària, i pot ser una gran porta d’entrada perquè els infants explorin el seu món interior amb seguretat.
Es nota que tens clar que l’art transforma i deixa empremta. Ara el repte serà portar aquesta força que t’emociona a propostes educatives pensades per als infants. I això, sens dubte, pot ser molt potent.
Enric Boada
Professor col·laborador
Didàctica de l’Educació Artística
Grau d’Educació Primària | UOC
Formeu part de la comunitat? Accés per veure més publicacions.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Benvolgut Robert,
Gràcies per la teva presentació. S’agraeix molt la sinceritat amb què expliques la teva relació amb l’àmbit artístic. Reconèixer que no ha estat el teu punt fort i, tot i així, defensar-ne el valor educatiu, mostra una actitud oberta i professional.
La teva trajectòria en Educació Física i en l’àmbit esportiu aporta una mirada molt clara sobre valors com l’esforç, la disciplina i el compromís. És interessant pensar que moltes d’aquestes dimensions també poden tenir un espai dins les arts, encara que sovint s’associïn més a l’àmbit corporal o esportiu.
També és rellevant la referència a les intel·ligències múltiples i al respecte pels diferents talents de l’alumnat. Entendre que les arts poden ser un canal d’expressió significatiu per a alguns infants, encara que no sigui l’àmbit amb què més connectes personalment, és una base molt sòlida per treballar-les amb rigor i respecte.
Les pel·lícules que esmentes reforcen aquesta manera d’entendre la docència com a acompanyament i exigència alhora. Pot ser interessant explorar com aquests valors que ja tens integrats es poden traslladar també al treball artístic a l’aula.
Enric Boada
Professor col·laborador
Didàctica de l’Educació Artística
Grau d’Educació Primària | UOC