Robert, escoltant la teva experiència he pensat que l’autoretrat que plantejaves anava molt més enllà d’una activitat artística convencional. A través dels exemples que comparteixes es fa evident que la proposta va obrir un espai perquè l’alumnat parlés de les persones, les emocions i les vivències que formen part de la seva identitat. També m’ha semblat molt interessant la pregunta que et planteges sobre l’ús dels models i els referents, una qüestió que sovint acompanya la pràctica docent i que no té respostes simples. El teu relat transmet la importància de trobar equilibris entre orientar, inspirar i deixar espai perquè cada infant construeixi una representació pròpia de si mateix.

Nil, una de les idees que més m’ha cridat l’atenció de la teva reflexió és la consciència amb què expliques l’evolució de la teva mirada sobre l’educació artística. Al llarg del vídeo es percep com l’experiència viscuda a l’aula t’ha permès descobrir possibilitats educatives que inicialment no associaves a aquest àmbit. També resulta especialment significativa la importància que dones a l’observació de l’alumnat i a la necessitat d’adaptar les propostes a allò que passa realment durant la intervenció. Ha estat molt enriquidor conèixer aquest procés de descoberta i les preguntes que t’emportes per continuar creixent com a docent.